Per molt antic que això ens sembli, no vol dir que tinguem oblidar-ho.

jueves, 15 de diciembre de 2011

AL CAMP

 º Vivència dels pagesos
-EL menjar: El menjar de les cuines nacionals a Europa eren principalment la fruita, el peix i la carn i d'altra part, cereals, vegetals, herbes i espècies, la beguda sempre era el vi i també es menjaven com a postres dolços.

-Les activitats agrícoles: sembraven dos cops a l'any, una a la tardor i altra a la primavera. Cada març s'esporgava al vinya , al juny se segava el fenc i el juliol era el mes de la sega del blat. A la tardor es dedicaven a la verema i un cop finalitzada la matança del porc el pagès reparava eines i estris. Les tècniques agrícoles tradicionals eren poc eficaces i les collites produïen poc. El bestiar donava poca carn i els cereals tenien el gra molt petit.

-La vivenda: Les cases estaven fetes de pedra tallada i, per construir les taulades, feien servir teules i unes grans bigues de fusta. Per il·luminar els habitatges se solien utilitzar entorxes de foc, malgrat que si la família era benestant, podia tenir làmpades d’oli. El foc també era útil per cuinar i per escalfar la casa. 

-Les festes: Els antecedents més remots de les festes de moros i cristians cal buscar-los en l'Edat Mitjana com a representacions fictícies dels combats que s'han vingut succeint durant la Reconquesta.

-Les costums: A l'Edat Mitjana hi ha tres costums principals: l'encesa de grans fogueres, les processos pels camps amb torxes enceses i fer rodar grans rodes amb sarments encesos.

-Les càrregues senyorials: Els imposots eren els diners o terres que li donaven al rei a cambi de protecció o lluitar a les guerres. Un d'ells era el pontatge, i l'altre el delme, que era un impost del 10% sobre els productes de la terra destinat al manteniment del clergat i els edificis religiosos.

Vivència dels eclesiàstics

-Els monestirs: Molts dels monestirs servien com a granges, casa d'hostes, centres d'aprenentatge i fins com a hospitals, casi sempre davall les regles benedictines. Van ser els grans centres de cultura.
Desprès van aparèixer altres ordes que van establir regles més rígides.
Els monjos eren coneguts com monjos blancs, pel fet que utilitzaven hàbits de llana sense tenyir. La congregació va ser fundada en 1098. Van construïr els seus monestirs ben allunyats de les ciutats i allí cultivaven la terra i criaven el seu propi ramat.

-L'ordre de Sant Benet: És un ordre monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina. Els seus monjos, coneguts com a benedictins, benets o monjos negres, posposen el seu nom les sigles O.S.B.. 



-El menjar: L'Església donava importància als ous, el peix i el formatge.

- La feina dels monjos: La feina dels monjos podia ser manual (al camp) o bé intel·lectual ( a la biblioteca , on es dedicaven a copiar i escriure llibres).
Vivència dels nobles

-Com era el castell: dependències i funcions
Els castells medievals es limitaven a una torre encerclada per una
muralla.

-El menjar
un menu de l'época:
Pan vino y naranjas dulces. - 2 gallinas asadas. - 6 perdices asadas. - Costrada de medio cabrito (5 huevos en yemas, manteca y especias). - Jabalí asado. - Albondigas apedreadas de carnero con 8 huevos en yemas. - Carnero cocido, 2 libras. - Nabos en tocino. - Puerco cocido, 2 libras. Peros, 4 libras. - 2 cardos. - Aceitunas y queso, 50 nueces.

-Activitats de la noblesa:
·La caça: era la seva principal preocupació.
·Els tornejos: s ́entrenaven en violents tornejos.
·La guerra: feien la guerra contra altres nobles.
·Les festes: A l'edat mitjana totes les festes eren religioses.
·Els músics: La música a l'Edat Mitjana es troba en el refugi que va tenir la cultura dins els monestirs i centres religiosos en general. Els monjos eren els que tenen cura i potenciaven la música en aquests període, per tant la música és supeditada a la paraula ja que el més important a destacar és la mística i el missatge.
-Actituds dels nobles respecte els pagesos: Els nobles davant els pagesos els tractaven molt malament, estaven sotmesos als abusos dels nobles i els pagesos pagaven impostos i eren no privilegiats cosa que els pagesos si que tenien que pagar, cens primer amb espècies i després amb diners.